Conclusions

Ja ha arribat el moment, el punt en que el pràcticum II acaba. En aquest sentit m’agradaria valorar tant els aspectes positius com tot allò que ha calgut millorar i que cal treballar.

Ha estat un viatge ple de reflexions, en el qual he estat molt a gust amb els alumnes del centre i també amb els professionals. He pogut veure com la funció del psicopedagog és més complexa del que semblava en un primer moment. Aquest és l’encarregat d’establir una xarxa de relacions indispensable per poder aplicar amb efectivitat el pla d’acció determinat. Un pla en el qual ha de comptar amb les famílies, amb l’escola... El psicopedagog és un guia en un procés que no sempre resulta senzill. En aquest cas crec que el treball en equip és molt important.

El fet de passar la teoria a la pràctica ha estat un dels aspectes més curiós i a l’hora significatiu, ja que és quan te’n adones de l’aplicació real de tots aquell conceptes i de la seva importància en el dia a dia.
Sense cap dubte, treballar amb els alumnes la memòria de treball ha estat molt interessant no nomès pels resultats sinó pel procés que ha suposat analitzar quin material podia ser adequat. Considero que ha estat un procés interessant que ha permès poder complir amb els objectius previstos.

Des de que vaig plantejar el pla de treball inicial s’han donat forces canvis. En un primer moment vaig plantejar tres fases, finalment vaig decidir fer-ne 5 ja que vaig creure convenient afegir la fase de recerca d’informació i de disseny i creació de material. Aquestes han estat importants per tal de poder obtenir materials adequats.

Tanmateix, conforme han passat els dies he pogut veure que el que plantejava en un principi (que tots els alumnes poguessin fer ús de tots els materials) era impossible per diverses raons:

- No disposava del temps necessari.

- Cada material resultava més adequat a un tipus de subjecte.

Així doncs, segons el perfil de cada subjecte s’ha aplicat un material o un altre durant el període de temps del quals s’ha disposat.

Una altra de les modificacions que he dut a terme ha estat dins de la fase 4. Com ja vaig explicar en una de les meves entrades, he pogut veure que per fer una avaluació significativa dels alumnes necessitava més temps, així finalment no he utilitzat cap test estandarditzat sinó que m’he centrat en l’avaluació dels materials.

Així doncs, tot plegat m’ha conduit a la introducció de canvis en els materials, per tal de millorar-los. Els canvis realitzats s’han centrat sobretot en l’adaptació del grau de dificultat o del temps estimat. Ja que en general tots els materials han estat del interès dels alumnes.

Aquestes modificacions m’han ajudat a poder aplicar d’una forma adequada i significativa el projecte plantejat. I es que introduir canvis o adaptar-se als condicionants espontanis és una de les tasques que qualsevol psicopedagog ha de saber resoldre. Els canvis únicament són una eina més per millorar la nostra feina.

Ser psicopedagog implica saber aplicar coneixements, comprendre, relacionar.se, mostrar empatia, treballar en equip i nedar a contracorrent.

Constància, el treball a casa

Avui sense cap dubte ha estat un dia de reflexió. Quan hem trobava al centre ha arribat en Martí i la psicopedagoga ha comentat a la logopeda si podia estar amb ell un quart d'hora per treballar la parla. Com ja he comentat en moltes de les meves entrades en Martí presenta TANV. Doncs bé, la logopeda no ha tingut cap problema en poder realitzar pràxies amb ell, tanmateix ha mostrat una mica de decepció ja que sap que ha casa no es treballen les pràxies per la qual cosa el treball realitzat al centre queda a mitges i abançar resulta difícil. 

Aquest fet m'ha fet pensar en la pedagogía sistèmica i el concepte de dependència entre els diferents contexts, que es desprén. És molt important que el treball que es realitzi al centre vagi en consonància amb el què es fa a casa i a l'escola. Si aquest treball es realitza en tots els contexts i per tant resulta un treball constant els resultats seran efectius. Tanmateix, hi ha ocasions en les que el context familiar degut a diversos motius entre els quals es pot trobar la representació errònia del psicopedagog com a la figura que resol els problemes i dificultats, no desenvolupa les funcions pertinents i necessàries.

Però què podem fer al respecte?

• Una bona comunicació és essencial per poder dur a terme una atenció adequada i aplicar satifactoriament un pla d'acció.
• També és important que el psicopedagog mostri comprensió vers a les families i viceversa.
• Explicar amb claredat la importància de la constància i de la coordinació entre els diferents context és essecial.

Canvis

Com a mestre m’he trobat en diverses situacions que la planificació realitzada un cop posada en pràctica necessita de canvis que afavoreixin els resultats i la seva aplicació. Doncs bé en el cas dels psicopedagogs la situació no dista gaire del que tots coneixem. En el cas en el que em trobo fins el moment no havia hagut de realitzar cap canvi en la planificació  però degut al nombre de materials, al temps del qual disposo com també al nombre de subjectes he cregut convenient modificar algun aspecte de la fase 4 en la qual plantejava no només l’avaluació dels alumnes a partir d’un gràfic amb l’evolució dels resultats sinó una avaluació a partir d’una part de les proves del text ENFEN. Arribats a aquet punt, i degut al nombre de resultats obtinguts en l’aplicació de les proves crec que aplicar el test ENFEN no tindria cap rellevància en els resultats ja que seria desitjable disposar de un temps més prolongat per poder obtenir resultats més significatiu en aquest tipus de test.

Es tracta d’una decisió molt meditada que també he volgut posar sobre la taula de la psicopedagoga del centre, amb l’objectiu de que em pogués donar el seu punt de vista. Totes dues hem estat d’acord en eliminar aquesta part i centrar el que queda de projecte en l’avaluació dels resultats i sobretot en la funcionalitat del material.

Què en penseu?

Consciència fonològica i TANV

Avui he assistit a una sessió de reeducació amb en Martí (cas TANV). La psicopedagoga s’ha centrat en el treball de la consciència fonològica un aspecte important tenint en compte les dificultats que presenta l’alumne. Per fer-ho la psicopedagoga ha fet ús d’un joc de cartes amb les lletres de l’abecedari. Aquest havia d’identificar i pronunciar el so en català i en castellà de la grafia, com també pensar una paraula que comences per la lletra en qüestió.

En general en Miquel té un bon coneixement de les grafies. Tanmateix les seves dificultats en la pronunciació agreugen la situació. Per aquest motiu paral·lelament en Martí assisteix a sessions amb la logopeda.

Tenint en compte les dificultats d’en Martí crec que seria adequat fer ús d’altres materials per potenciar la consciència fonològica. Podrien ser materials que també utilitzes la logopeda com imatges que continguin els sons de les diferents grafies; recursos editorials com els jocs de consciència fonològica d’en Josep Tió, es tracta d’una sèrie d’activitats que es poden realitzar en grup i de forma lúdica per potencia la consciència fonològica i activitats individuals per reforçar; LuciaFernandez a la pàgica web ARASAAC presenta una sèrie de recursos per el treballe n aquest àmbit en castellà.

Com aquests hi ha molts altres recursos, crec que el més interessant seria poder aprofitar-los i elaborar els nostres propis per tal de que s’ajustin al nivell dels alumnes.

Pares preocupats

Avui he tingut una reunió amb un pare del centre, la seva filla fa tres hores de reforç a la setmana i una de reeducació. Aquesta presenta TDA fa 6é de primària i es va diagnosticar a mitjans del curs passat. El pare es mostra preocupat perquè la seva filla presenta unes notes de “Bé” i desprès de tots aquests mesos esperava més. Davant d’aquesta situació i l’avaluació realitzada per la tutora de l’escola la psicopedagoga es mostra comprensiva però també demana al pare una mica de reforç positiu a la seva filla. Aquest contesta que tant a l’escola com a casa creuen que el que li falta són motivacions i que creu que podria fer més per avançar però es troba perdut. Finalment, han decidit que el proper dia portarà un llistat d’objectius que ha d’elaborar amb la seva filla per tal de organitzar-los i anar treballant-los poc a poc.

En aquest sentit, crec que és important que el psicopedagog:

- Es mostri comprensiu.

- Empatitzi amb els pares.

- Descrigui la realitat.

- Ajudi a buscar resposta a les famílies fent ús dels recursos que ells mateixos disposen.

- Evitar que la seva imatge es converteixi en un solucionador de problemes.

Pel que fa a les motivacions he cercat informació al respecte. Una de les pàgines que m’ha semblat més descriptives ha estat Psicodiagnosis en la qual s’exposen estratègies per motivar als alumnes tant si son petits com adolescents i s’expliquen amb claredat els termes que cal tenir presents.

Analitzant resultats

Durant aquests dies he iniciat la Fase 4 en la qual s’ha d’avaluar el procés de treball i els resultats. Per fer-ho he elaborat gràfiques a partir de taules on he enregistrat els resultats obtinguts.

En el cas del material “Paraules trapelles” tal com s’exposa en el gràfic número 3, en general hi ha una evolució en el nombre de paraules elaborades, ja que en les primeres sessions el nombre de paraules és inferior a les segones. Aquest fet ens dóna informació sobre l’evolució de l’eficiència dels subjectes. M’agradaria destacar sobretot l’evolució d’en Martí en les paraules de 2 síl·labes; tanmateix, els resultats obtinguts en les paraules de 3 i 4 síl·labes de la sessió 1 denoten que comet forces errors, per tant podem concloure que es eficient en alguns casos. Pel que fa als altres subjectes m’agradaria destacar l’Alexandra que millora progressivament al llarg de les sessions; considero que aquest fet es fruit no només de l’evolució dels subjectes sinó del coneixement que aquests tenen sobre el funcionament del material.

Pel que fa al següent gràfic, cal destacar el grau de rapidesa d’alguns subjectes com l’Angel i l’Alexandra sobretot a partir de la segona sessió. Tanmateix, aquest fet era esperable ja que el Martí presenta TANV , per tant les dificultats en el llenguatge es veuen agreujades i els resultats poden ser inestables. A més, cal destacar la impulsivitat del alumne, que al gràfic 5 es veu reflectida despuntant entre els seus companys en el nombre d’errors. Pel que fa a aquest últim cal tenir en compte la dificultat que suposa crear noves paraules amb mots més llargs, ja que és necessària molta concentració i també fer un bon ús de la MCT.

Tal com es pot observar, crec que per obtenir resultats més significatius i variats hauria estat necessari un nombre més elevat de sessions. Tanmateix, si que hi ha  reflectides tant petits canvis com característiques pròpies de cada subjecte.

El temps és or

Durant aquesta setmana, i seguint el pla d'intervenció inicial s'inicia la Fase 4: "Avaluar el procés de treball i els resultats". La veritat és que han passat 4 setmanes que realment s'han fet molt curtes. Tal com vaig exposar en entrades anteriors he pogut aplicar els materials amb 7 subjectes diferents. Tanmateix, tenint en compte que disposo de 15 minuts per sessió i que els veig un cop per setmana en molts casos ha estat complicat aplicar tots els materials si el que pretenia es obtenir més d'un resultat per subjecte.

En aquest sentit, considero que potser hauria estat més adequat aplicar menys materials o bé a un grup més reduit. Tanmateix, crec que amb una mica més de temps seria possible veure una evolució més significativa dels subjectes.

Així doncs, tenint en compte la situació i el temps del qual disposo, crec que serà adequat continuar en aquesta línia i analitzar els canvis posant énfasi en l'efectivitat  i funcionalitat del material en una sèrie de subjectes, ja que també s'esta donant el cas que segons l'edat d'aquests hi ha materials més adequats.

Aquest fet em fa pensar en la importància de copçar el Pla de treball establert com a una guia del procés que pot incloure canvis en qualsevol moment, ja que no podem oblidar l'existència d'esdeveniments i resultats no esperats que sempre ens poden fer introduir canvis.

Malgrat aquest fet i que el període de pràctiques estigui arribant al final, la veritat és que m'agradaria continuar creant i aplicant materials amb més temps per tal de veure una clara evolució dels subjectes.

Primeres observacions dels resultats

Con ja sabeu durant les darreres setmanes estic posant el pràctica els materials que formen part del meu projecte.  La veritat és que tots els subjectes s’estan mostrant molt receptius i amb moltes ganes de treballar amb aquest material.

Pel que fa al material “Cerca la paraula” els resultats mostren eficàcia per part dels subjectes, ja que no tenen errors. Tanmateix, són molt lents, ja que en un minut alguns només arriben a cercar una paraula. Aquest és el cas de l’Angel, tenint en compte la seva edat vaig creure convenient començar pel nivell més senzill el verd. En aquest cas, durant el temps estimat (1 minut) aquest és capaç de cercar una paraula això si sense cometre cap error.

En canvi, cal destacar la Queralt. Aquest va obtenir millors resultats una setmana abans al nivell verd i al nivell groc que dies desprès. En aquest cas ha pogut influenciar el context del moment, ja que durant aquest dia es van produir moltes entrades i sortides al centre que van poder fer perdre la concentració a l’alumna.

Nom	Angel 4/11			Queralt 4/11			Queralt 18/11
Temps	1 minut			1 minut			1 minut
Nº Cartrons	1	1	1	2	4	2	2	1
Errors	0	0	0	0	0	0	0	0
Dificultats							Soroll a l’ambient.

D’aquests subjectes m’agradaria destacar els resultats fins ara obtinguts al joc “Paraules entremaliades”, en aquest cas L’Àngel i la Queralt es mostren una mica més ràpids però realitzen més errades. En el cas de l’Àngel amb el cas de les paraules de 3 síl·labes i la Queralt amb les paraules de 4. Per tant, cal continuar avaluant resultats per elaborar una conclusió definitiva. En el cas de la Maria (13 anys), una altre subjecte,  és eficaç ja que no comet errors, tanmateix és molt ràpida. En aquest sentit considero que potser la dificultat del joc no és adequada a la seva edat i capacitat, ja que el realitza amb molta facilitat.

Nom	Angel 4/11		Queralt 4/11		Maria 14/11
Temps	10 minut		7 minut		34 segons
Nº Paraules	5 paraules de 2 síl·labes	5 paraules de 3 síl·labes	10 paraules de 3 síl·labes	8 paraules de 4 síl·labes	2 paraules de 3 síl·labes	2 paraules de 4 síl·labes
Errors	1	5	1	2	0	0
Dificultats	Presenten dificultats quan les síl·labes de principi i final de paraula queden desordenades.		Presenta dificultats quan les síl·labes de principi i final de paraula quedem desordenades.		Un cop concentrada mostra facilitat. És eficaç degut al nombre de errors i ràpida tenint en compte el temps.

Xarxa de relacions

Ahir quan vaig arribar al centre em vaig trobar amb un cas que em va fer pensar en la importància del treball constant i de la relació no només amb els alumnes sinó amb el context familiar i escolar.

El pare d’una alumna del centre amb TDA s’havia presentat dies enrere preocupat per els resultats de 5 i 6 en alguns dels exàmens de la seva filla, fet pel qual es mostra preocupat i necessita posar solució.

En aquesta situació, la psicopedagoga conscient de que en breus els pares tindrien una entrevista amb la tutora decideix mostrar-se receptiva i comprensiva i deixar passar els dies.

Ahir quan la Queralt va arribar al centre la psicopedagoga va decidir parlar amb ella. Aquesta es va mostrar una mica preocupada. Segons el que li han explicat els seus pares a l’escola tot va bé, la mestra els hi ha dit que han de deixar que sigui més autònoma en algunes tasques i que està contenta amb la seva evolució. Tanmateix, ella creu que no és suficient ja que el seu pare no es mostra content davant dels resultats que porta a casa.

Com ja vaig mencionar en altres entrades les inseguretats i el baix autoconcepte són aspectes que cal avaluar i que en nens amb TDA se solen donar. Aquest és un cas, tant a l’Escala d’Autoconcepte de Piers-Harris com al Test de personalitat CPQ-Catell la nena mostra inseguretat i un autoconcepte intel·lectual i conductual baix com també un grau de satisfacció baix. Així, des del primer moment la psicopedagoga es va reunir amb l’escola i amb els pares per poder veure què podien fer per ajudar a millorar aquesta situació. Tanmateix, sembla que malgrat les constants reunions el pare no està satisfet.

Què podem fer?

Com a psicopedagoga considero que cal que aquests facin una avaluació del progres i dels canvis que la Queralt ha fet des de que va començar les reeducacions al gener del 2013. D’aquesta manera ells mateixos podran veure que s’està treballant per millorar i que els canvis s’estan produint.

Un altre aspecte a tractar considero que són el tema dels exàmens. No podem reduir la nostra satisfacció a la nota d’un examen, sinó a un conjunt d’elements. En aquest sentit considero que seria adequat remarcar la importància del reforç positiu, ja que la nena té una necessitat frustrada de satisfer al seu pare. I potser també seria interessant realitzar una reunió amb els pares i la tutora del centre, ja que aquesta comparteix la perspectiva de la psicopedagoga i per tant pot ajudar a comprendre en què s’ha de centrar una avaluació.

Ara bé, en tot cas cal recordar la importància de la figura del psicopedagog com a guia del procès (Model constructivista), és a dir, cal que tant el context familiar com el context escolar siguin conscients de que disposen de les respostes necessàries per resoldre la situació. El psicopedagog no és una maquina de confecció de respostes sinò un guia. 

Considero que aquest fet és indispensable per a que pares com els de la Queralt siguin conscients de la importància dels seus actes, i per tant, que tot plegat resulti un aprenentatge significatiu.

Els subjectes del projecte

Com a mestre sóc conscient que durant la posada en pràctica d’una tasca programada és molt comú trobar-se amb canvis espontanis i inesperats de última hora. Doncs bé, això mateix és el que m’ha succeït a mi en els darrers dies.

Abans de començar el projecte vaig determinar els subjectes amb els quals faria la meva intervenció. Tanmateix, degut a canvis en el meu horari laboral i en les reeducacions programades és impossible poder aplicar els materials previstos alguns d’aquests. Tanmateix, tinc la oportunitat d’aplicar-los amb dos alumnes més del centre que presenten el mateix perfil. En Martí TDA + TANV i la Alexa TDAH + Dislexia.

Així, els subjectes del projecte són:

La Maria	La Queralt
- 13 anys. - Curs: 2n E.S.O. - Diagnòstic: TDA (a finals del curs passat). - QI dins de la mitja i en algun cas per sobre. - Des de fa un mes pren medicació homeopàtica.	- 11 anys. - Curs: 6é de primària. - Diagnòstic: TDA (mitjans del curs passat). - No pren medicació.
L’Angel	La Yasmina
- 10 anys. - Curs: 5é de primària. - Diagnòstic: TDA + Dislèxia temporal. - Pren medicació.	- 9 anys - Curs: 4rt de primària. - Diagnòstic: TDA. - No pren medicació
En Jan	En Martí
- 10 anys. - Curs: 5é de primària. - Diagnòstic: TDAH. - Pren medicació.	-  7 anys. - Curs: 2n de primària - Diagnòstic: TDA + TANV
L’ Alexa
- 9 anys. - Curs: 4rt primària. - Diagnòstic TDAH + Dislèxia - Pren medicació

Així doncs, ara tinc un subjecte menys que al principi, tanmateix, crec que es tracta de casos molt interessants.

Què fer abans d'aplicar una activitat?

Durant els darrers dies he estat aplicant els materials elaborats i cercats amb els subjectes. La veritat és que tot plegat m’ha fet pensar en la importància d’establir a les pautes de cada joc uns graus d’ajuda o pautes a seguir abans de començar.

En principi tots els materials que he aplicat són per aplicar-los individualment amb els subjectes. Tenint en compte que es tracta de alumnes en molts casos amb inseguretats, pors a l’equivocació, etc; crec que seria adequat determinar una sèrie de pautes per anticipar-nos com a psicopedagogs i que l’activitat sigui efectiva. En aquest sentit he volgut recuperar alguns aspectes tractats a l’assignatura Diagnòstic en Educació.

Així, he cregut que seria interessant:

- Seure al costat del alumne en silenci per ajudar a que es concentri.

- Explicar els motius pels quals s’està realitzant aquesta activitat, ja que d’aquesta manera es familiaritzarà amb els objectius que es persegueixen establint una relació més positiva amb els continguts i participarà activament en la tasca.

- Presentar la tasca que realitzarem intentant establir un vincle amb les experiències/interessos de l’alumne, ja que la familiarització l’ajudarà a sentir-se segur i facilitarà la seva resolució

- Mantenir una actitud d'escolta i receptiva. Transmetre que “som allà” per escoltar allò que l’alumne ens vulgui comunicar.

- Ajudar-lo a verbalitzar aspectes del procés que s’està seguint, si cal.

- Evitar correccions directes (“no es diu així” o “no així no es fa”) i reformular el llenguatge del nen de manera natural, donant -li el model correcte o facilitar exemples que l’ajudin a comprendre.

- Si no se’n ensurt es pot escurçar l’activitat deixant cabuda als nivells més senzills.

- Un cop acabada l’activitat es donarà la oportunitat repassar l’activitat amb l’objectiu de corregir possibles  errors.

En aquest sentit considero que a l’hora de plantejar un material i aplicar-lo és molt important la preparació prèvia de l’activitat com també del entorn on es realitzarà. És important que el context afavoreixi la concentració i tenint en compte les característiques dels alumnes també la iniciativa, seguretat... és a dir, que vegin l’activitat dins del d’un marc de benestar i diversió.

El TANV i el TDAH

Durant aquest segon període de pràctiques he tingut la oportunitat de conèixer profundament alguns casos. En Martí és un d’ells, es tracta d’un nen que presenta TDAH i TANV.

Però, què és el TANV?

El Trastorn del Aprenentatge No Verbal és definit segons l’Associaciócatalana de TANV com “una síndrome neurològica que comprèn un ventall de dèficits en els recursos personals per l’aprenentatge. Aquestes mancances afecten no només a aprenentatges acadèmics sinó molt més  a tots els aspectes de la vida individual”. Així, aquests tenen dificultats per adquirir eines en l'àmbit social, emocional, motor...

A nivell cognitiu podríem afirmar que es frega amb el síndrome d’Asperger accentuant les dificultats viso-espacials i la mal destresa i també amb el TEA. Tanmateix, el TDAH també és un trastorn que sol acompanyar al TANV i a l’inrevés entre altres aspectes perquè comparteixen molts elements: dèficit en les funcions executives, problemes d’atenció i manca de memòria de treball.

Dins un estudi realitzat per Crespo i Narbona (2009) es va comprovar que en la majoria de casos els alumnes que presenten TANV aquest va acompanyat per TDA; es tracta d’alumnes molt lents que presenten dificultats d’aprenentatge comunes:

La veritat és que fins ara no havia escoltat mai res sobre aquest tipus de trastorn i considero que és molt interessant. Durant aquest temps, i fent un paral·lelisme amb la professió de mestre, estic comprovant la importància de la formació contínua, també anomenada reciclatge. La societat canvia, el temps passa, l’educació canvia i també apareixen noves dificultats nous trastorns que arriben al nostre centre. De la mateixa manera que com a psicopedagogs hem d’assessorar i de fer possible aquests canvis als instituts, cal que nosaltres mateixos també puguem fer aquest procés.

Bibliografia:

• TANV Catalunya. Trastorn de l'Aprenentatge No Verbal [en línia]. [Consulta 11 de Novembre de 2014].Disponible a: < http://tanv-catalunya.org/ >
• Fundación CADAH. Trastorno de Aprendizaje No Verbal y su relación con el TDAH [en línia]. [Consulta 11 de Novembre de 2014]. Disponible a: < http://www.fundacioncadah.org/web/articulo/trastorno-de-aprendizaje-no-verbal-tanv-y-su-relacion-con-el-tdah.html >

Seqüències una bona manera de treballar la MCT

Segons “Intervención Neuropsicológica” (2013) Una de les pautes per millorar la memòria de treball és descriure contes, històries i esdeveniments que requereixin mantenir la informació, planificar-la, organitzar-la i per tant, ordenar-la.

Tanmateix, Camargo (2011) Psicòleg; fa referència a la importància del suport visual i atractiu per estimular la memòria de treball a l’hora de iniciar una tasca.

Tenint en compte aquests aspectes, un altre dels recursos aplicats fins ara és “Històries desordenades”. Aquest està format per un seguit de seqüències amb dificultat gradual.

En el cas que ens ocupa ha estat important determinar el temps, el número de seqüències i d’errors com també enregistrar les dificultats.

Un dels subjectes que m’ha cridat l’atenció ha estat en Martí, es tracta d’un nen que fins aleshores no s’havia establert com a subjecte dins del projecte però que per canvi d’horaris en formarà part. Aquest presenta TDA i Trastorn del llenguatge. De les 6 seqüències que ha resolt ha fet errors en totes, mostrant més dificultat en les seqüències de 6 escenes. En aquest cas, el propi alumne he reconegut que s’avia desconcentrat ja que ha començat a parlar sobre un tema aliè mentre realitzava la prova.

Cal destacar que en tots els casos les dificultats s’han produït principalment en l’ordre de la primera imatge i de la última. En aquest sentit els resultats obtinguts fins al moment, es podrien relacionar amb els obtinguts en el joc “paraules entremaliades”

Bibliografia:

• Intervención Neuropsicológica (2013). Pautas para mejorar la memoria de trabajo. [en línia] [ Consulta 13 de Setembre de 2014]. Disponible a: < http://intervencionneuropsicologica.com/pautas-para-mejorar-la-memoria-de-trabajo/ >
• Camargo, P. (2011). Sugerencias para mejorar memoria de trabajo e inteligencia práctica. Estrategias para el desarrollo de habilidades básicas y se inicie el desarrollo de competencias para el aprendizaje permanente. [en línia]. [Consulta 15 de Setembre de 2014]. Disponible a: < http://es.scribd.com/doc/81782776/SUGERENCIAS-PARA-ESTIMULAR-MEMORIA-DE-TRABAJO-E-INTELIGENCIA-PRACTICA >

Paraules trapelles

He estat posant en pràctica un altre recurs dels que vaig elaborar, el qual he anomenat “Paraules Trapelles”.  Es tracta d’un recurs que he adaptat i millorat per a l’aplicació al centre.

L’activitat està formada per:

- 4 llistats de paraules de 2, 3, 4, i 5 síl·labes.

- 4 pompons de diferents colors.

- Un seguit de targetes com aquesta, en la qual cada punt simbolitza una síl·laba.

Així, per iniciar l’activitat cal que la psicopedagoga faciliti una paraula al alumne, és important començar per les paraules de 2 síl·labes ja que són les més senzilles i les que permetran una comprensió més fàcil del joc.

L’alumne ha de distingir les síl·labes que conté la paraula amb l’ajuda de la targeta que correspon, tot posant els pompó sobre els punts del  mateix color, per exemple:

A continuació, la psicopedagoga facilitarà una targeta al alumne on l’ordre de les síl·labes surti alterat. En aquest moment caldrà que l’alumne fent ús de la MCT verbalitzi la paraula resultant amb l’ajuda dels pompons , als quals en un principi havia adjudicat una síl·laba a cada color.

La veritat és que ha estat un recurs molt acceptat entre els alumnes, i els resultats són força significatius.

Els subjectes amb els quals he aplicat la prova són:

La Queralt: Va resoldre 9 paraules (de 3 i 4 síl·labes i va fer 3 errors dos dels quals es van produir en paraules de quatre síl·labes.

En Jan: Va resoldre 10 paraules (de 2 i 3 síl·labes) i va cometre 6 errors 5 dels quals es van produir amb paraules de tres síl·labes.

En Martí: Va resoldre 5 paraules ( de 2 i 3 síl·labes) i va cometre 4 errors.

L’Àngel: Va resoldre 5 paraules ( de 2 i 3 síl·labes i va cometre 2 errors.

He pogut observar que quan presenten més dificultats és quan la paraula té més síl·labes i s’altera principalment l’ordre de la primera i la última síl·laba. Aquest fet tindria coherència, ja que es tracta amb alumnes amb la MCT afectada per tant, quan copsen l’objecte (en aquest cas les targetes) i adjudiquen una síl·laba a cada color (memòria sensorial) no tota la informació rellevant per al procés que s’està realitzant rep atenció i és codificada per formar una representació a la memòria a CT la qual elabora una resposta, sinó que s’oblida.

Tanmateix, hi ha alumnes que a l’hora de col·locar el pompó en el color que correspon cometen errors. Crec que aquest fet bé donat per diversos factors entre els quals hi ha:

- Falta de concentració.

- Dicficultats en atenció sostinguda.

- Dificultats en atenció selectiva.

Tal com exposa De la Fuente, Ponsada (2008) “Els processos de memòria no operen aïlladament sinó en continua interacció amb els processos perceptius, atencionals i lingüístics”.