Conclusions

Ja ha arribat el moment, el punt en que el pràcticum II acaba. En aquest sentit m’agradaria valorar tant els aspectes positius com tot allò que ha calgut millorar i que cal treballar.

Ha estat un viatge ple de reflexions, en el qual he estat molt a gust amb els alumnes del centre i també amb els professionals. He pogut veure com la funció del psicopedagog és més complexa del que semblava en un primer moment. Aquest és l’encarregat d’establir una xarxa de relacions indispensable per poder aplicar amb efectivitat el pla d’acció determinat. Un pla en el qual ha de comptar amb les famílies, amb l’escola... El psicopedagog és un guia en un procés que no sempre resulta senzill. En aquest cas crec que el treball en equip és molt important.

El fet de passar la teoria a la pràctica ha estat un dels aspectes més curiós i a l’hora significatiu, ja que és quan te’n adones de l’aplicació real de tots aquell conceptes i de la seva importància en el dia a dia.
Sense cap dubte, treballar amb els alumnes la memòria de treball ha estat molt interessant no nomès pels resultats sinó pel procés que ha suposat analitzar quin material podia ser adequat. Considero que ha estat un procés interessant que ha permès poder complir amb els objectius previstos.

Des de que vaig plantejar el pla de treball inicial s’han donat forces canvis. En un primer moment vaig plantejar tres fases, finalment vaig decidir fer-ne 5 ja que vaig creure convenient afegir la fase de recerca d’informació i de disseny i creació de material. Aquestes han estat importants per tal de poder obtenir materials adequats.

Tanmateix, conforme han passat els dies he pogut veure que el que plantejava en un principi (que tots els alumnes poguessin fer ús de tots els materials) era impossible per diverses raons:

- No disposava del temps necessari.

- Cada material resultava més adequat a un tipus de subjecte.

Així doncs, segons el perfil de cada subjecte s’ha aplicat un material o un altre durant el període de temps del quals s’ha disposat.

Una altra de les modificacions que he dut a terme ha estat dins de la fase 4. Com ja vaig explicar en una de les meves entrades, he pogut veure que per fer una avaluació significativa dels alumnes necessitava més temps, així finalment no he utilitzat cap test estandarditzat sinó que m’he centrat en l’avaluació dels materials.

Així doncs, tot plegat m’ha conduit a la introducció de canvis en els materials, per tal de millorar-los. Els canvis realitzats s’han centrat sobretot en l’adaptació del grau de dificultat o del temps estimat. Ja que en general tots els materials han estat del interès dels alumnes.

Aquestes modificacions m’han ajudat a poder aplicar d’una forma adequada i significativa el projecte plantejat. I es que introduir canvis o adaptar-se als condicionants espontanis és una de les tasques que qualsevol psicopedagog ha de saber resoldre. Els canvis únicament són una eina més per millorar la nostra feina.

Ser psicopedagog implica saber aplicar coneixements, comprendre, relacionar.se, mostrar empatia, treballar en equip i nedar a contracorrent.