Avui sense cap dubte ha estat un dia de reflexió. Quan hem trobava al centre ha arribat en Martí i la psicopedagoga ha comentat a la logopeda si podia estar amb ell un quart d'hora per treballar la parla. Com ja he comentat en moltes de les meves entrades en Martí presenta TANV. Doncs bé, la logopeda no ha tingut cap problema en poder realitzar pràxies amb ell, tanmateix ha mostrat una mica de decepció ja que sap que ha casa no es treballen les pràxies per la qual cosa el treball realitzat al centre queda a mitges i abançar resulta difícil.
Aquest fet m'ha fet pensar en la pedagogía sistèmica i el concepte de dependència entre els diferents contexts, que es desprén. És molt important que el treball que es realitzi al centre vagi en consonància amb el què es fa a casa i a l'escola. Si aquest treball es realitza en tots els contexts i per tant resulta un treball constant els resultats seran efectius. Tanmateix, hi ha ocasions en les que el context familiar degut a diversos motius entre els quals es pot trobar la representació errònia del psicopedagog com a la figura que resol els problemes i dificultats, no desenvolupa les funcions pertinents i necessàries.
Però què podem fer al respecte?
- Una bona comunicació és essencial per poder dur a terme una atenció adequada i aplicar satifactoriament un pla d'acció.
- També és important que el psicopedagog mostri comprensió vers a les families i viceversa.
- Explicar amb claredat la importància de la constància i de la coordinació entre els diferents context és essecial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario