Pares preocupats

Avui he tingut una reunió amb un pare del centre, la seva filla fa tres hores de reforç a la setmana i una de reeducació. Aquesta presenta TDA fa 6é de primària i es va diagnosticar a mitjans del curs passat. El pare es mostra preocupat perquè la seva filla presenta unes notes de “Bé” i desprès de tots aquests mesos esperava més. Davant d’aquesta situació i l’avaluació realitzada per la tutora de l’escola la psicopedagoga es mostra comprensiva però també demana al pare una mica de reforç positiu a la seva filla. Aquest contesta que tant a l’escola com a casa creuen que el que li falta són motivacions i que creu que podria fer més per avançar però es troba perdut. Finalment, han decidit que el proper dia portarà un llistat d’objectius que ha d’elaborar amb la seva filla per tal de organitzar-los i anar treballant-los poc a poc.

En aquest sentit, crec que és important que el psicopedagog:

- Es mostri comprensiu.

- Empatitzi amb els pares.

- Descrigui la realitat.

- Ajudi a buscar resposta a les famílies fent ús dels recursos que ells mateixos disposen.

- Evitar que la seva imatge es converteixi en un solucionador de problemes.

Pel que fa a les motivacions he cercat informació al respecte. Una de les pàgines que m’ha semblat més descriptives ha estat Psicodiagnosis en la qual s’exposen estratègies per motivar als alumnes tant si son petits com adolescents i s’expliquen amb claredat els termes que cal tenir presents.