Conclusions

Ja ha arribat el moment, el punt en que el pràcticum II acaba. En aquest sentit m’agradaria valorar tant els aspectes positius com tot allò que ha calgut millorar i que cal treballar.

Ha estat un viatge ple de reflexions, en el qual he estat molt a gust amb els alumnes del centre i també amb els professionals. He pogut veure com la funció del psicopedagog és més complexa del que semblava en un primer moment. Aquest és l’encarregat d’establir una xarxa de relacions indispensable per poder aplicar amb efectivitat el pla d’acció determinat. Un pla en el qual ha de comptar amb les famílies, amb l’escola... El psicopedagog és un guia en un procés que no sempre resulta senzill. En aquest cas crec que el treball en equip és molt important.

El fet de passar la teoria a la pràctica ha estat un dels aspectes més curiós i a l’hora significatiu, ja que és quan te’n adones de l’aplicació real de tots aquell conceptes i de la seva importància en el dia a dia.
Sense cap dubte, treballar amb els alumnes la memòria de treball ha estat molt interessant no nomès pels resultats sinó pel procés que ha suposat analitzar quin material podia ser adequat. Considero que ha estat un procés interessant que ha permès poder complir amb els objectius previstos.

Des de que vaig plantejar el pla de treball inicial s’han donat forces canvis. En un primer moment vaig plantejar tres fases, finalment vaig decidir fer-ne 5 ja que vaig creure convenient afegir la fase de recerca d’informació i de disseny i creació de material. Aquestes han estat importants per tal de poder obtenir materials adequats.

Tanmateix, conforme han passat els dies he pogut veure que el que plantejava en un principi (que tots els alumnes poguessin fer ús de tots els materials) era impossible per diverses raons:

- No disposava del temps necessari.

- Cada material resultava més adequat a un tipus de subjecte.

Així doncs, segons el perfil de cada subjecte s’ha aplicat un material o un altre durant el període de temps del quals s’ha disposat.

Una altra de les modificacions que he dut a terme ha estat dins de la fase 4. Com ja vaig explicar en una de les meves entrades, he pogut veure que per fer una avaluació significativa dels alumnes necessitava més temps, així finalment no he utilitzat cap test estandarditzat sinó que m’he centrat en l’avaluació dels materials.

Així doncs, tot plegat m’ha conduit a la introducció de canvis en els materials, per tal de millorar-los. Els canvis realitzats s’han centrat sobretot en l’adaptació del grau de dificultat o del temps estimat. Ja que en general tots els materials han estat del interès dels alumnes.

Aquestes modificacions m’han ajudat a poder aplicar d’una forma adequada i significativa el projecte plantejat. I es que introduir canvis o adaptar-se als condicionants espontanis és una de les tasques que qualsevol psicopedagog ha de saber resoldre. Els canvis únicament són una eina més per millorar la nostra feina.

Ser psicopedagog implica saber aplicar coneixements, comprendre, relacionar.se, mostrar empatia, treballar en equip i nedar a contracorrent.

Constància, el treball a casa

Avui sense cap dubte ha estat un dia de reflexió. Quan hem trobava al centre ha arribat en Martí i la psicopedagoga ha comentat a la logopeda si podia estar amb ell un quart d'hora per treballar la parla. Com ja he comentat en moltes de les meves entrades en Martí presenta TANV. Doncs bé, la logopeda no ha tingut cap problema en poder realitzar pràxies amb ell, tanmateix ha mostrat una mica de decepció ja que sap que ha casa no es treballen les pràxies per la qual cosa el treball realitzat al centre queda a mitges i abançar resulta difícil. 

Aquest fet m'ha fet pensar en la pedagogía sistèmica i el concepte de dependència entre els diferents contexts, que es desprén. És molt important que el treball que es realitzi al centre vagi en consonància amb el què es fa a casa i a l'escola. Si aquest treball es realitza en tots els contexts i per tant resulta un treball constant els resultats seran efectius. Tanmateix, hi ha ocasions en les que el context familiar degut a diversos motius entre els quals es pot trobar la representació errònia del psicopedagog com a la figura que resol els problemes i dificultats, no desenvolupa les funcions pertinents i necessàries.

Però què podem fer al respecte?

• Una bona comunicació és essencial per poder dur a terme una atenció adequada i aplicar satifactoriament un pla d'acció.
• També és important que el psicopedagog mostri comprensió vers a les families i viceversa.
• Explicar amb claredat la importància de la constància i de la coordinació entre els diferents context és essecial.

Canvis

Com a mestre m’he trobat en diverses situacions que la planificació realitzada un cop posada en pràctica necessita de canvis que afavoreixin els resultats i la seva aplicació. Doncs bé en el cas dels psicopedagogs la situació no dista gaire del que tots coneixem. En el cas en el que em trobo fins el moment no havia hagut de realitzar cap canvi en la planificació  però degut al nombre de materials, al temps del qual disposo com també al nombre de subjectes he cregut convenient modificar algun aspecte de la fase 4 en la qual plantejava no només l’avaluació dels alumnes a partir d’un gràfic amb l’evolució dels resultats sinó una avaluació a partir d’una part de les proves del text ENFEN. Arribats a aquet punt, i degut al nombre de resultats obtinguts en l’aplicació de les proves crec que aplicar el test ENFEN no tindria cap rellevància en els resultats ja que seria desitjable disposar de un temps més prolongat per poder obtenir resultats més significatiu en aquest tipus de test.

Es tracta d’una decisió molt meditada que també he volgut posar sobre la taula de la psicopedagoga del centre, amb l’objectiu de que em pogués donar el seu punt de vista. Totes dues hem estat d’acord en eliminar aquesta part i centrar el que queda de projecte en l’avaluació dels resultats i sobretot en la funcionalitat del material.

Què en penseu?

Consciència fonològica i TANV

Avui he assistit a una sessió de reeducació amb en Martí (cas TANV). La psicopedagoga s’ha centrat en el treball de la consciència fonològica un aspecte important tenint en compte les dificultats que presenta l’alumne. Per fer-ho la psicopedagoga ha fet ús d’un joc de cartes amb les lletres de l’abecedari. Aquest havia d’identificar i pronunciar el so en català i en castellà de la grafia, com també pensar una paraula que comences per la lletra en qüestió.

En general en Miquel té un bon coneixement de les grafies. Tanmateix les seves dificultats en la pronunciació agreugen la situació. Per aquest motiu paral·lelament en Martí assisteix a sessions amb la logopeda.

Tenint en compte les dificultats d’en Martí crec que seria adequat fer ús d’altres materials per potenciar la consciència fonològica. Podrien ser materials que també utilitzes la logopeda com imatges que continguin els sons de les diferents grafies; recursos editorials com els jocs de consciència fonològica d’en Josep Tió, es tracta d’una sèrie d’activitats que es poden realitzar en grup i de forma lúdica per potencia la consciència fonològica i activitats individuals per reforçar; LuciaFernandez a la pàgica web ARASAAC presenta una sèrie de recursos per el treballe n aquest àmbit en castellà.

Com aquests hi ha molts altres recursos, crec que el més interessant seria poder aprofitar-los i elaborar els nostres propis per tal de que s’ajustin al nivell dels alumnes.

Pares preocupats

Avui he tingut una reunió amb un pare del centre, la seva filla fa tres hores de reforç a la setmana i una de reeducació. Aquesta presenta TDA fa 6é de primària i es va diagnosticar a mitjans del curs passat. El pare es mostra preocupat perquè la seva filla presenta unes notes de “Bé” i desprès de tots aquests mesos esperava més. Davant d’aquesta situació i l’avaluació realitzada per la tutora de l’escola la psicopedagoga es mostra comprensiva però també demana al pare una mica de reforç positiu a la seva filla. Aquest contesta que tant a l’escola com a casa creuen que el que li falta són motivacions i que creu que podria fer més per avançar però es troba perdut. Finalment, han decidit que el proper dia portarà un llistat d’objectius que ha d’elaborar amb la seva filla per tal de organitzar-los i anar treballant-los poc a poc.

En aquest sentit, crec que és important que el psicopedagog:

- Es mostri comprensiu.

- Empatitzi amb els pares.

- Descrigui la realitat.

- Ajudi a buscar resposta a les famílies fent ús dels recursos que ells mateixos disposen.

- Evitar que la seva imatge es converteixi en un solucionador de problemes.

Pel que fa a les motivacions he cercat informació al respecte. Una de les pàgines que m’ha semblat més descriptives ha estat Psicodiagnosis en la qual s’exposen estratègies per motivar als alumnes tant si son petits com adolescents i s’expliquen amb claredat els termes que cal tenir presents.

Analitzant resultats

Durant aquests dies he iniciat la Fase 4 en la qual s’ha d’avaluar el procés de treball i els resultats. Per fer-ho he elaborat gràfiques a partir de taules on he enregistrat els resultats obtinguts.

En el cas del material “Paraules trapelles” tal com s’exposa en el gràfic número 3, en general hi ha una evolució en el nombre de paraules elaborades, ja que en les primeres sessions el nombre de paraules és inferior a les segones. Aquest fet ens dóna informació sobre l’evolució de l’eficiència dels subjectes. M’agradaria destacar sobretot l’evolució d’en Martí en les paraules de 2 síl·labes; tanmateix, els resultats obtinguts en les paraules de 3 i 4 síl·labes de la sessió 1 denoten que comet forces errors, per tant podem concloure que es eficient en alguns casos. Pel que fa als altres subjectes m’agradaria destacar l’Alexandra que millora progressivament al llarg de les sessions; considero que aquest fet es fruit no només de l’evolució dels subjectes sinó del coneixement que aquests tenen sobre el funcionament del material.

Pel que fa al següent gràfic, cal destacar el grau de rapidesa d’alguns subjectes com l’Angel i l’Alexandra sobretot a partir de la segona sessió. Tanmateix, aquest fet era esperable ja que el Martí presenta TANV , per tant les dificultats en el llenguatge es veuen agreujades i els resultats poden ser inestables. A més, cal destacar la impulsivitat del alumne, que al gràfic 5 es veu reflectida despuntant entre els seus companys en el nombre d’errors. Pel que fa a aquest últim cal tenir en compte la dificultat que suposa crear noves paraules amb mots més llargs, ja que és necessària molta concentració i també fer un bon ús de la MCT.

Tal com es pot observar, crec que per obtenir resultats més significatius i variats hauria estat necessari un nombre més elevat de sessions. Tanmateix, si que hi ha  reflectides tant petits canvis com característiques pròpies de cada subjecte.