El temps és or

Durant aquesta setmana, i seguint el pla d'intervenció inicial s'inicia la Fase 4: "Avaluar el procés de treball i els resultats". La veritat és que han passat 4 setmanes que realment s'han fet molt curtes. Tal com vaig exposar en entrades anteriors he pogut aplicar els materials amb 7 subjectes diferents. Tanmateix, tenint en compte que disposo de 15 minuts per sessió i que els veig un cop per setmana en molts casos ha estat complicat aplicar tots els materials si el que pretenia es obtenir més d'un resultat per subjecte.

En aquest sentit, considero que potser hauria estat més adequat aplicar menys materials o bé a un grup més reduit. Tanmateix, crec que amb una mica més de temps seria possible veure una evolució més significativa dels subjectes.

Així doncs, tenint en compte la situació i el temps del qual disposo, crec que serà adequat continuar en aquesta línia i analitzar els canvis posant énfasi en l'efectivitat  i funcionalitat del material en una sèrie de subjectes, ja que també s'esta donant el cas que segons l'edat d'aquests hi ha materials més adequats.

Aquest fet em fa pensar en la importància de copçar el Pla de treball establert com a una guia del procés que pot incloure canvis en qualsevol moment, ja que no podem oblidar l'existència d'esdeveniments i resultats no esperats que sempre ens poden fer introduir canvis.

Malgrat aquest fet i que el període de pràctiques estigui arribant al final, la veritat és que m'agradaria continuar creant i aplicant materials amb més temps per tal de veure una clara evolució dels subjectes.

Primeres observacions dels resultats

Con ja sabeu durant les darreres setmanes estic posant el pràctica els materials que formen part del meu projecte.  La veritat és que tots els subjectes s’estan mostrant molt receptius i amb moltes ganes de treballar amb aquest material.

Pel que fa al material “Cerca la paraula” els resultats mostren eficàcia per part dels subjectes, ja que no tenen errors. Tanmateix, són molt lents, ja que en un minut alguns només arriben a cercar una paraula. Aquest és el cas de l’Angel, tenint en compte la seva edat vaig creure convenient començar pel nivell més senzill el verd. En aquest cas, durant el temps estimat (1 minut) aquest és capaç de cercar una paraula això si sense cometre cap error.

En canvi, cal destacar la Queralt. Aquest va obtenir millors resultats una setmana abans al nivell verd i al nivell groc que dies desprès. En aquest cas ha pogut influenciar el context del moment, ja que durant aquest dia es van produir moltes entrades i sortides al centre que van poder fer perdre la concentració a l’alumna.

Nom	Angel 4/11			Queralt 4/11			Queralt 18/11
Temps	1 minut			1 minut			1 minut
Nº Cartrons	1	1	1	2	4	2	2	1
Errors	0	0	0	0	0	0	0	0
Dificultats							Soroll a l’ambient.

D’aquests subjectes m’agradaria destacar els resultats fins ara obtinguts al joc “Paraules entremaliades”, en aquest cas L’Àngel i la Queralt es mostren una mica més ràpids però realitzen més errades. En el cas de l’Àngel amb el cas de les paraules de 3 síl·labes i la Queralt amb les paraules de 4. Per tant, cal continuar avaluant resultats per elaborar una conclusió definitiva. En el cas de la Maria (13 anys), una altre subjecte,  és eficaç ja que no comet errors, tanmateix és molt ràpida. En aquest sentit considero que potser la dificultat del joc no és adequada a la seva edat i capacitat, ja que el realitza amb molta facilitat.

Nom	Angel 4/11		Queralt 4/11		Maria 14/11
Temps	10 minut		7 minut		34 segons
Nº Paraules	5 paraules de 2 síl·labes	5 paraules de 3 síl·labes	10 paraules de 3 síl·labes	8 paraules de 4 síl·labes	2 paraules de 3 síl·labes	2 paraules de 4 síl·labes
Errors	1	5	1	2	0	0
Dificultats	Presenten dificultats quan les síl·labes de principi i final de paraula queden desordenades.		Presenta dificultats quan les síl·labes de principi i final de paraula quedem desordenades.		Un cop concentrada mostra facilitat. És eficaç degut al nombre de errors i ràpida tenint en compte el temps.

Xarxa de relacions

Ahir quan vaig arribar al centre em vaig trobar amb un cas que em va fer pensar en la importància del treball constant i de la relació no només amb els alumnes sinó amb el context familiar i escolar.

El pare d’una alumna del centre amb TDA s’havia presentat dies enrere preocupat per els resultats de 5 i 6 en alguns dels exàmens de la seva filla, fet pel qual es mostra preocupat i necessita posar solució.

En aquesta situació, la psicopedagoga conscient de que en breus els pares tindrien una entrevista amb la tutora decideix mostrar-se receptiva i comprensiva i deixar passar els dies.

Ahir quan la Queralt va arribar al centre la psicopedagoga va decidir parlar amb ella. Aquesta es va mostrar una mica preocupada. Segons el que li han explicat els seus pares a l’escola tot va bé, la mestra els hi ha dit que han de deixar que sigui més autònoma en algunes tasques i que està contenta amb la seva evolució. Tanmateix, ella creu que no és suficient ja que el seu pare no es mostra content davant dels resultats que porta a casa.

Com ja vaig mencionar en altres entrades les inseguretats i el baix autoconcepte són aspectes que cal avaluar i que en nens amb TDA se solen donar. Aquest és un cas, tant a l’Escala d’Autoconcepte de Piers-Harris com al Test de personalitat CPQ-Catell la nena mostra inseguretat i un autoconcepte intel·lectual i conductual baix com també un grau de satisfacció baix. Així, des del primer moment la psicopedagoga es va reunir amb l’escola i amb els pares per poder veure què podien fer per ajudar a millorar aquesta situació. Tanmateix, sembla que malgrat les constants reunions el pare no està satisfet.

Què podem fer?

Com a psicopedagoga considero que cal que aquests facin una avaluació del progres i dels canvis que la Queralt ha fet des de que va començar les reeducacions al gener del 2013. D’aquesta manera ells mateixos podran veure que s’està treballant per millorar i que els canvis s’estan produint.

Un altre aspecte a tractar considero que són el tema dels exàmens. No podem reduir la nostra satisfacció a la nota d’un examen, sinó a un conjunt d’elements. En aquest sentit considero que seria adequat remarcar la importància del reforç positiu, ja que la nena té una necessitat frustrada de satisfer al seu pare. I potser també seria interessant realitzar una reunió amb els pares i la tutora del centre, ja que aquesta comparteix la perspectiva de la psicopedagoga i per tant pot ajudar a comprendre en què s’ha de centrar una avaluació.

Ara bé, en tot cas cal recordar la importància de la figura del psicopedagog com a guia del procès (Model constructivista), és a dir, cal que tant el context familiar com el context escolar siguin conscients de que disposen de les respostes necessàries per resoldre la situació. El psicopedagog no és una maquina de confecció de respostes sinò un guia. 

Considero que aquest fet és indispensable per a que pares com els de la Queralt siguin conscients de la importància dels seus actes, i per tant, que tot plegat resulti un aprenentatge significatiu.

Els subjectes del projecte

Com a mestre sóc conscient que durant la posada en pràctica d’una tasca programada és molt comú trobar-se amb canvis espontanis i inesperats de última hora. Doncs bé, això mateix és el que m’ha succeït a mi en els darrers dies.

Abans de començar el projecte vaig determinar els subjectes amb els quals faria la meva intervenció. Tanmateix, degut a canvis en el meu horari laboral i en les reeducacions programades és impossible poder aplicar els materials previstos alguns d’aquests. Tanmateix, tinc la oportunitat d’aplicar-los amb dos alumnes més del centre que presenten el mateix perfil. En Martí TDA + TANV i la Alexa TDAH + Dislexia.

Així, els subjectes del projecte són:

La Maria	La Queralt
- 13 anys. - Curs: 2n E.S.O. - Diagnòstic: TDA (a finals del curs passat). - QI dins de la mitja i en algun cas per sobre. - Des de fa un mes pren medicació homeopàtica.	- 11 anys. - Curs: 6é de primària. - Diagnòstic: TDA (mitjans del curs passat). - No pren medicació.
L’Angel	La Yasmina
- 10 anys. - Curs: 5é de primària. - Diagnòstic: TDA + Dislèxia temporal. - Pren medicació.	- 9 anys - Curs: 4rt de primària. - Diagnòstic: TDA. - No pren medicació
En Jan	En Martí
- 10 anys. - Curs: 5é de primària. - Diagnòstic: TDAH. - Pren medicació.	-  7 anys. - Curs: 2n de primària - Diagnòstic: TDA + TANV
L’ Alexa
- 9 anys. - Curs: 4rt primària. - Diagnòstic TDAH + Dislèxia - Pren medicació

Així doncs, ara tinc un subjecte menys que al principi, tanmateix, crec que es tracta de casos molt interessants.

Què fer abans d'aplicar una activitat?

Durant els darrers dies he estat aplicant els materials elaborats i cercats amb els subjectes. La veritat és que tot plegat m’ha fet pensar en la importància d’establir a les pautes de cada joc uns graus d’ajuda o pautes a seguir abans de començar.

En principi tots els materials que he aplicat són per aplicar-los individualment amb els subjectes. Tenint en compte que es tracta de alumnes en molts casos amb inseguretats, pors a l’equivocació, etc; crec que seria adequat determinar una sèrie de pautes per anticipar-nos com a psicopedagogs i que l’activitat sigui efectiva. En aquest sentit he volgut recuperar alguns aspectes tractats a l’assignatura Diagnòstic en Educació.

Així, he cregut que seria interessant:

- Seure al costat del alumne en silenci per ajudar a que es concentri.

- Explicar els motius pels quals s’està realitzant aquesta activitat, ja que d’aquesta manera es familiaritzarà amb els objectius que es persegueixen establint una relació més positiva amb els continguts i participarà activament en la tasca.

- Presentar la tasca que realitzarem intentant establir un vincle amb les experiències/interessos de l’alumne, ja que la familiarització l’ajudarà a sentir-se segur i facilitarà la seva resolució

- Mantenir una actitud d'escolta i receptiva. Transmetre que “som allà” per escoltar allò que l’alumne ens vulgui comunicar.

- Ajudar-lo a verbalitzar aspectes del procés que s’està seguint, si cal.

- Evitar correccions directes (“no es diu així” o “no així no es fa”) i reformular el llenguatge del nen de manera natural, donant -li el model correcte o facilitar exemples que l’ajudin a comprendre.

- Si no se’n ensurt es pot escurçar l’activitat deixant cabuda als nivells més senzills.

- Un cop acabada l’activitat es donarà la oportunitat repassar l’activitat amb l’objectiu de corregir possibles  errors.

En aquest sentit considero que a l’hora de plantejar un material i aplicar-lo és molt important la preparació prèvia de l’activitat com també del entorn on es realitzarà. És important que el context afavoreixi la concentració i tenint en compte les característiques dels alumnes també la iniciativa, seguretat... és a dir, que vegin l’activitat dins del d’un marc de benestar i diversió.

El TANV i el TDAH

Durant aquest segon període de pràctiques he tingut la oportunitat de conèixer profundament alguns casos. En Martí és un d’ells, es tracta d’un nen que presenta TDAH i TANV.

Però, què és el TANV?

El Trastorn del Aprenentatge No Verbal és definit segons l’Associaciócatalana de TANV com “una síndrome neurològica que comprèn un ventall de dèficits en els recursos personals per l’aprenentatge. Aquestes mancances afecten no només a aprenentatges acadèmics sinó molt més  a tots els aspectes de la vida individual”. Així, aquests tenen dificultats per adquirir eines en l'àmbit social, emocional, motor...

A nivell cognitiu podríem afirmar que es frega amb el síndrome d’Asperger accentuant les dificultats viso-espacials i la mal destresa i també amb el TEA. Tanmateix, el TDAH també és un trastorn que sol acompanyar al TANV i a l’inrevés entre altres aspectes perquè comparteixen molts elements: dèficit en les funcions executives, problemes d’atenció i manca de memòria de treball.

Dins un estudi realitzat per Crespo i Narbona (2009) es va comprovar que en la majoria de casos els alumnes que presenten TANV aquest va acompanyat per TDA; es tracta d’alumnes molt lents que presenten dificultats d’aprenentatge comunes:

La veritat és que fins ara no havia escoltat mai res sobre aquest tipus de trastorn i considero que és molt interessant. Durant aquest temps, i fent un paral·lelisme amb la professió de mestre, estic comprovant la importància de la formació contínua, també anomenada reciclatge. La societat canvia, el temps passa, l’educació canvia i també apareixen noves dificultats nous trastorns que arriben al nostre centre. De la mateixa manera que com a psicopedagogs hem d’assessorar i de fer possible aquests canvis als instituts, cal que nosaltres mateixos també puguem fer aquest procés.

Bibliografia:

• TANV Catalunya. Trastorn de l'Aprenentatge No Verbal [en línia]. [Consulta 11 de Novembre de 2014].Disponible a: < http://tanv-catalunya.org/ >
• Fundación CADAH. Trastorno de Aprendizaje No Verbal y su relación con el TDAH [en línia]. [Consulta 11 de Novembre de 2014]. Disponible a: < http://www.fundacioncadah.org/web/articulo/trastorno-de-aprendizaje-no-verbal-tanv-y-su-relacion-con-el-tdah.html >

Seqüències una bona manera de treballar la MCT

Segons “Intervención Neuropsicológica” (2013) Una de les pautes per millorar la memòria de treball és descriure contes, històries i esdeveniments que requereixin mantenir la informació, planificar-la, organitzar-la i per tant, ordenar-la.

Tanmateix, Camargo (2011) Psicòleg; fa referència a la importància del suport visual i atractiu per estimular la memòria de treball a l’hora de iniciar una tasca.

Tenint en compte aquests aspectes, un altre dels recursos aplicats fins ara és “Històries desordenades”. Aquest està format per un seguit de seqüències amb dificultat gradual.

En el cas que ens ocupa ha estat important determinar el temps, el número de seqüències i d’errors com també enregistrar les dificultats.

Un dels subjectes que m’ha cridat l’atenció ha estat en Martí, es tracta d’un nen que fins aleshores no s’havia establert com a subjecte dins del projecte però que per canvi d’horaris en formarà part. Aquest presenta TDA i Trastorn del llenguatge. De les 6 seqüències que ha resolt ha fet errors en totes, mostrant més dificultat en les seqüències de 6 escenes. En aquest cas, el propi alumne he reconegut que s’avia desconcentrat ja que ha començat a parlar sobre un tema aliè mentre realitzava la prova.

Cal destacar que en tots els casos les dificultats s’han produït principalment en l’ordre de la primera imatge i de la última. En aquest sentit els resultats obtinguts fins al moment, es podrien relacionar amb els obtinguts en el joc “paraules entremaliades”

Bibliografia:

• Intervención Neuropsicológica (2013). Pautas para mejorar la memoria de trabajo. [en línia] [ Consulta 13 de Setembre de 2014]. Disponible a: < http://intervencionneuropsicologica.com/pautas-para-mejorar-la-memoria-de-trabajo/ >
• Camargo, P. (2011). Sugerencias para mejorar memoria de trabajo e inteligencia práctica. Estrategias para el desarrollo de habilidades básicas y se inicie el desarrollo de competencias para el aprendizaje permanente. [en línia]. [Consulta 15 de Setembre de 2014]. Disponible a: < http://es.scribd.com/doc/81782776/SUGERENCIAS-PARA-ESTIMULAR-MEMORIA-DE-TRABAJO-E-INTELIGENCIA-PRACTICA >

Paraules trapelles

He estat posant en pràctica un altre recurs dels que vaig elaborar, el qual he anomenat “Paraules Trapelles”.  Es tracta d’un recurs que he adaptat i millorat per a l’aplicació al centre.

L’activitat està formada per:

- 4 llistats de paraules de 2, 3, 4, i 5 síl·labes.

- 4 pompons de diferents colors.

- Un seguit de targetes com aquesta, en la qual cada punt simbolitza una síl·laba.

Així, per iniciar l’activitat cal que la psicopedagoga faciliti una paraula al alumne, és important començar per les paraules de 2 síl·labes ja que són les més senzilles i les que permetran una comprensió més fàcil del joc.

L’alumne ha de distingir les síl·labes que conté la paraula amb l’ajuda de la targeta que correspon, tot posant els pompó sobre els punts del  mateix color, per exemple:

A continuació, la psicopedagoga facilitarà una targeta al alumne on l’ordre de les síl·labes surti alterat. En aquest moment caldrà que l’alumne fent ús de la MCT verbalitzi la paraula resultant amb l’ajuda dels pompons , als quals en un principi havia adjudicat una síl·laba a cada color.

La veritat és que ha estat un recurs molt acceptat entre els alumnes, i els resultats són força significatius.

Els subjectes amb els quals he aplicat la prova són:

La Queralt: Va resoldre 9 paraules (de 3 i 4 síl·labes i va fer 3 errors dos dels quals es van produir en paraules de quatre síl·labes.

En Jan: Va resoldre 10 paraules (de 2 i 3 síl·labes) i va cometre 6 errors 5 dels quals es van produir amb paraules de tres síl·labes.

En Martí: Va resoldre 5 paraules ( de 2 i 3 síl·labes) i va cometre 4 errors.

L’Àngel: Va resoldre 5 paraules ( de 2 i 3 síl·labes i va cometre 2 errors.

He pogut observar que quan presenten més dificultats és quan la paraula té més síl·labes i s’altera principalment l’ordre de la primera i la última síl·laba. Aquest fet tindria coherència, ja que es tracta amb alumnes amb la MCT afectada per tant, quan copsen l’objecte (en aquest cas les targetes) i adjudiquen una síl·laba a cada color (memòria sensorial) no tota la informació rellevant per al procés que s’està realitzant rep atenció i és codificada per formar una representació a la memòria a CT la qual elabora una resposta, sinó que s’oblida.

Tanmateix, hi ha alumnes que a l’hora de col·locar el pompó en el color que correspon cometen errors. Crec que aquest fet bé donat per diversos factors entre els quals hi ha:

- Falta de concentració.

- Dicficultats en atenció sostinguda.

- Dificultats en atenció selectiva.

Tal com exposa De la Fuente, Ponsada (2008) “Els processos de memòria no operen aïlladament sinó en continua interacció amb els processos perceptius, atencionals i lingüístics”.

Primers resultats

Durant aquests dies he obtingut els primers resultats en l’aplicació d’alguns materials.

El primer, tal com vaig exposar ha estat el material “Cerca la Paraula”.

La veritat és que estic contenta per la predisposició i ganes que estan mostrant tots els alumnes. Fet que considero important, ja que com exposa De la Fuentes (2008) el significat de la informació és un dels elements que incideix en la memòria.

En aquest cas en concret he observat que es tracta d’un material adequat per avaluar i exercitar la memòria de treball però que en el cas dels alumnes de 8- 10  anys sembla una mica complicat.

Avui he aplicat el recurs amn en Jan i la Queralt (TDA). En  Jan ha estat capaç de resoldre un cartonet en un minut mentre que en el cas de la Queralt  ha arribat a fer 4 en un minut. Cal destacar que ni un ni l’altre han fet cap error. Aquest fet ens mostra que hi ha eficàcia. Tanmateix, ni un ni l’altre són gaire ràpids.

Tot i així, en el cas del  Jan considero que potser caldria elaborar un nivell més senzill dins el joc, ja que el nivell lector no és tan elevat i per tant, aquest fet també afecta als resultats obtinguts. Tanmateix, cal continuar aplicant el material per veure si es tracta d’aquesta primera deducció o no.

Així, desprès d’aplicar aquest recurs crec que un dels canvis a avaluar serà l’elaboració d’un nou nivell de dificultat més senzill.

Analitzant el procés del practicum

Avui mentre revisava tot el treball fet fins al moment, des de que vaig començar al pràcticum I he pogut veure l’evolució que està prenent la intervenció psicopedagògica des de que vaig començar a analitzar el context on hem trobava.

Així, en un principi podia distingir 4 actors al centre:

- La directora i logopeda del centre

- La psicòloga.

- Els/les mestres.

- La psicopedagoga.

Ara, el projecte/intervenció que poso en marxa es concreta en les reeducacions, i per tant, a complir, concretament, algunes de les finalitats del psicopedagog del centre:

En la fase actual del projecte podem distingir 2 actors:

Actors	Modalitat d’intervenció	Indicadors de canvi
Psicopedagoga del centre	Acció 1: Entrevista per extreure informació sobre els subjectes. Acció 2:Proposta de material elaborat. Acció 3: Aplicació del material	Acció 1: Determinació dels subjectes amb els quals s’aplicarà el material i informació sobre el seu diagnòstic i evolució Acció 2: Acceptació del material elaborat Acció 3: Supervisió de la posada en pràctica.
Subjectes	Acció 1: Observació Oberta per tal de extreure informació sobre interessos i motivacions. Acció 2: Aplicació del material	Acció 1: Predisposició a l’ús de noves iniciatives i interacció sense inconvenient. Acció 2: Acceptació del material.

Considero que per dur a terme una intervenció és important conèixer molt bé el context com també enregistrar els passos que es van donant. Com s’exposa a “La pràctica psicopedagògica en l’educació formal” (2004) i en “La pràctica psicopedagògica en l’educació no formal” (2004), com ha psicopedagogs em de tenir present que els actors no sempre tindran el mateix punt de vista o versió i cal que tots arribin a una conciliació per poder treballar plegats i posar solució. Si bé es cert que hi ha moltes perspectives o definicions del què pot ser un problema, i que potser en el meu cas aquest concepte no seria el més idoni. Ara bé, com a psicopedagoga el que pretenc és millorar i ajudar a superar dificultats als subjectes del centre però sense la col·laboració dels dos actors implicats seria impossible. En aquest sentit considero que queda clar el model col·laboratiu del qual soc partidària com també la perspectiva sistèmica en la qual em recolzo.