Recollint informació: la medicació

Tal com s'exposa en el pla de treball durant els darrers dies he dedicat un temps a la recollida d'informació, la Fase 1. He tingut una entrevista oberta amb la psicopedagoga del centre sobre el material utilitzat i els alumnes que assisteixen a reeducacions. 
Si ens centrem en els alumnes, la majoria dels nens i nenes que assisteixen a reeducació i que presenten TDA prenen algun tipus de medicació. Excepte la Queralt, la Maria i la Yasmina. En el cas d'aquesta última la psicopedagoga és partidària de que prengui medicació, ja que creu que milloraria molt però la família es nega a fer-ho.

Reflexió:  Al llarg del primer pràcticum vaig poder observar molts dels alumnes del centre que començaven a prendre medicació, com també parlar amb les famílies. En tots els casos tant els resultats obtinguts com la opinió de les famílies era favorable als fàrmacs: "Des de que pren medicació ha fet un gran canvi, estem molt contents" "Es concentra molt més a l'hora de fer les activitats, va ser una bona elecció"...
Ara bé, també sóc conscient que existeixen diverses opinions al respecte.
Per una banda l’Institut de Salud Mental d’Estats Units va publicar un estudi “ Estudio de Tratamiento Multimodal en ninos con TDAH” en el qual afirma que una medicació supervisada per un metge, la família i a l’escola (en quant al control d’efectes secundaris) és efectiva tanmateix si aquesta es combina amb ajuda psicopedagògica l’efectivitat és molt més elevada.
Per l’altra, hi ha experts que atribueixen la negació a la utilització dels fàrmacs a la por als efectes secundaris i al diagnòstic erroni (Fernandez –Jaèn (2008)). En aquest sentit és important que hi hagi un consens en quant a les bases a seguir per a un diagnòstic acurat. Tanmateix, a Suècia i França la utilització dels fàrmacs és nul·la, ja que s’exposa que existeix la possibilitat de que aquest es converteixi en un hàbit.

Ara bé, cal destacar que el diagnòstic parteix d’un altre punt de vista, ja que a França es creu que el tdah és conseqüència d’ aspectes psicosocials i situacionals. Per aquest motiu, no es parteix del DSM per a fer un diagnòstic sinó que s’han creat uns criteris propis CFTMEA (Classification Française des Troubles Mentaux de L’Enfant et de L’Adolescent) que es van actualitzant.

Bibliografia:
- De la Fuente, I (2008). Niños condenados a ser perfectos. El país [en línia]. [ Consulta 15 d’Octubre de 2014]. Disponible a: < http://elpais.com/diario/2008/01/08/sociedad/1199746801_850215.html >
- Charpentier, D (2013). ¿Por qué casi no hayniños franceses hiperactives o con dèficit atencional?. Biobiochile.cl. [en línia]. [ Consulta 15 d’Octubre de 2014]. Disponible a: < http://www.biobiochile.cl/2013/06/03/por-que-casi-no-hay-ninos-franceses-hiperactivos-o-con-deficit-atencional.shtml >
Fundación CASADAH. Tratamiento famacològico TDAH.[en línia]. [ Consulta 15 d’Octubre de 2014]. Disponible a: < http://www.fundacioncadah.org/web/articulo/tratamiento-farmacologico-en-el-tdah.html>
Apezteiguia, F (2012). Las pastilles de portarse bien. El correo. [en línia]. [Consulta 15 d’Octubre de 2014]. Disponible a: < http://ciencia.elcorreo.com/bichos-humanos/2012-02-27/pastillas-portarse-bien-20120227.html >