Començant la fase 3

El primer recurs que he posat en pràctica s’anomena “cerca la paraula” Aquest està format per una sèrie de targetes dins de les quals hi ha un llistat de paraules. El subjecte ha d’identificar la paraula que no es repeteix a cada llistat, amb la dificultat afegida de que aquestes estan escrites en 2 colors diferents, per la qual cosa cal que aquest sàpiga escollir els estímuls necessaris. 

Tenint en compte que es tracta d’alumnat de parla castellana que durant les reeducacions se sent més còmode utilitzant el castellà, he decidit que les paraules utilitzades siguin en aquesta llengua.

Les targetes es classifiquen en 5 nivells de dificultat graduals.

El que es pretén és que donat un temps determinat (1 minut) el subjecte identifiqui el màxim de paraules.

L’objectiu d’aquest material és principalment treballar la MCT , com també avaluar la rapidesa i eficàcia .

En aquest sentit considero rellevant fer menció de De la Fuente i Ponsada, els quals afirmen “Els processos de memòria no operen aïlladament sinó en continua interacció amb processos perceptius, atencionals i lingüístics”. Per tant, serà rellevant posar en pràctica l’atenció focalitzada (en 1 estímul concret) i selectiva per evitar que els colors o altres estímuls contextuals afectin la realització de l’activitat.

Recursos TIC

Durant els darrers dies he estat centrada en l'elaboració i la recerca de material. Tenint en compte la diversitat d'edats dels subjectes (entre 8 i 18 anys) he hagut de tenir present el grau de dificultat com també l'interès que pot suscitar un tipus de material o un altre.
Durant la meva recerca he trobat recursos TIC que considero que es poden utilitzar per a treballar amb alumnes amb TDA/H i que considero que podré utilitzar en el meu projecte.

Es tracta d’una sèrie d’activitats en format power point. Cada pack d’activitats esta recollit en un arxiu. De la mateixa manera, hi ha diferents graus de dificultat. Algunes de les activitats que vull posar en pràctica són:

- “Escondido” en aquest cas apareixen quatre objectes que ràpidament queden amagats a continuació es presenta una frase que l’alumne ha de completar clicant a sobre de l’objecte amagat que correspon. Per tant, és important que l’alumne memoritzi on es troba cada objecte per poder respondre a la qüestió.

- “Falta una” en aquest cas apareixen una sèrie d’objectes els quals el subjecte ha de memoritzar per tal de poder continuar, ja que a la següent pantalla ha desaparegut un d’ells.

Bibliografia:
Abarca, A. 9Letras: Memoria.[en línia]. [Consulta 20 d’Octubre de 2014] . Disponible a: < http://9letras.wordpress.com/memoria/ >

Dissenyant i cercant materials

Al llarg d’aquests dies estic elaborant i cercant els materials que posaré en pràctica (fase 2)

Segons Parcerisa i Zabala (1997) “l’elaboració dels materials es justifica en part, per les possibilitats que ofereix de dissenyar-los de manera tal que s’adeqüin en alt grau als objectius concrets”.

Així, el que pretenc es poder fer una selecció dels recursos més adequats per treballar la MCT i altres aspectes relacionats com és el cas de les funcions executives.

Tanmateix, tot implica una part positiva i una de negativa. En aquest cas, aquest fet implica inversió de temps personal i competir amb altres recursos editorials. (Parcerisa i Zabala (1997)).

Ara bé, en aquest sentit cal exposar que un material elaborat sempre facilita els canvis en cas de no adequar-se correctament als objectius, ja que partim d’un material que coneixem bé i que des d’un principi està enfocat a una causa concreta.

En aquest sentit, i tenint en compte els materials dels quals disposa el centre, actualment estic elaborant materials que comparteixen el mateix objectiu però amb diferent dinàmica.

Recollint informació: materials i interesos

Un altre dels aspectes que constitueixen la primera fase d’aquest projecte és la recollida d’informació en quant als materials i els interessos dels alumnes.

Tal com defensa la teoria constructivista és important partir dels interessos dels alumnes amb l’objectiu de promoure un aprenentatge significatiu. A més, De la Fuente (2008) exposa que el significat de la informació és un dels elements que incideix en la memòria, punt central de la intervenció que es planteja.

En el cas que ens ocupa he realitzat una observació interna en la qual he pogut distingir diversos interessos entre els subjectes, alguns comuns segons el sexe o la franja d’edat.

En general tots coincideixen en el gust pels jocs de taula, lúdics, manipulatius i també en suport TIC. En quant a la temàtica destaca l’esport i els animals entre el sexe masculí, i els contes i fantasies entre el sexe femení.

Pel que fa al material que s’ofereix al centre, generalment es tracta de material en suport paper i en blanc i negre. Un material que a primera vista no sempre resulta atractiu.

Reflexió: Així doncs, tenint en compte totes les dades exposades anteriorment, caldrà dissenyar i cercar material en diferents formats (paper, Tic, manipulatiu) que tingui com a punt de partida diverses temàtiques i sobretot que ens permeti desenvolupar els objectius exposats inicialment.

Tal com exposa Ravitch(1994) “les possibilitats educatives de les noves tecnologies són gairebé il·limitades”, per tant cal aprofitar-les. Tanmateix, aquest fet no vol dir que hagin de ser les úniques per aquest motiu és important que es desenvolupin altres tipologies que també ens ajudin a atendre als alumnes.

Recollint informació: la medicació

Tal com s'exposa en el pla de treball durant els darrers dies he dedicat un temps a la recollida d'informació, la Fase 1. He tingut una entrevista oberta amb la psicopedagoga del centre sobre el material utilitzat i els alumnes que assisteixen a reeducacions. 
Si ens centrem en els alumnes, la majoria dels nens i nenes que assisteixen a reeducació i que presenten TDA prenen algun tipus de medicació. Excepte la Queralt, la Maria i la Yasmina. En el cas d'aquesta última la psicopedagoga és partidària de que prengui medicació, ja que creu que milloraria molt però la família es nega a fer-ho.

Reflexió:  Al llarg del primer pràcticum vaig poder observar molts dels alumnes del centre que començaven a prendre medicació, com també parlar amb les famílies. En tots els casos tant els resultats obtinguts com la opinió de les famílies era favorable als fàrmacs: "Des de que pren medicació ha fet un gran canvi, estem molt contents" "Es concentra molt més a l'hora de fer les activitats, va ser una bona elecció"...
Ara bé, també sóc conscient que existeixen diverses opinions al respecte.
Per una banda l’Institut de Salud Mental d’Estats Units va publicar un estudi “ Estudio de Tratamiento Multimodal en ninos con TDAH” en el qual afirma que una medicació supervisada per un metge, la família i a l’escola (en quant al control d’efectes secundaris) és efectiva tanmateix si aquesta es combina amb ajuda psicopedagògica l’efectivitat és molt més elevada.
Per l’altra, hi ha experts que atribueixen la negació a la utilització dels fàrmacs a la por als efectes secundaris i al diagnòstic erroni (Fernandez –Jaèn (2008)). En aquest sentit és important que hi hagi un consens en quant a les bases a seguir per a un diagnòstic acurat. Tanmateix, a Suècia i França la utilització dels fàrmacs és nul·la, ja que s’exposa que existeix la possibilitat de que aquest es converteixi en un hàbit.

Ara bé, cal destacar que el diagnòstic parteix d’un altre punt de vista, ja que a França es creu que el tdah és conseqüència d’ aspectes psicosocials i situacionals. Per aquest motiu, no es parteix del DSM per a fer un diagnòstic sinó que s’han creat uns criteris propis CFTMEA (Classification Française des Troubles Mentaux de L’Enfant et de L’Adolescent) que es van actualitzant.

Bibliografia:
- De la Fuente, I (2008). Niños condenados a ser perfectos. El país [en línia]. [ Consulta 15 d’Octubre de 2014]. Disponible a: < http://elpais.com/diario/2008/01/08/sociedad/1199746801_850215.html >
- Charpentier, D (2013). ¿Por qué casi no hayniños franceses hiperactives o con dèficit atencional?. Biobiochile.cl. [en línia]. [ Consulta 15 d’Octubre de 2014]. Disponible a: < http://www.biobiochile.cl/2013/06/03/por-que-casi-no-hay-ninos-franceses-hiperactivos-o-con-deficit-atencional.shtml >
Fundación CASADAH. Tratamiento famacològico TDAH.[en línia]. [ Consulta 15 d’Octubre de 2014]. Disponible a: < http://www.fundacioncadah.org/web/articulo/tratamiento-farmacologico-en-el-tdah.html>
Apezteiguia, F (2012). Las pastilles de portarse bien. El correo. [en línia]. [Consulta 15 d’Octubre de 2014]. Disponible a: < http://ciencia.elcorreo.com/bichos-humanos/2012-02-27/pastillas-portarse-bien-20120227.html >